intro

De todos los acontecimientos en lo que participamos, con o sin interés, la búsqueda fragmentaria de una nueva forma de vida es el único aspecto todavía apasionante. Es necesario deshechar aquellas disciplinas que, como la estética u otras, se han revelado rápidamente insuficientes para dicha búsqueda. Deberían definirse entonces algunos campos de observación provisionales. Y entre ellos la observación de ciertos procesos del azar y de lo previsible que se dan en las calles.

Introducción a una crítica de la geografía urbana. (Guy Debord)

 

La arquitectura es más que un conjunto de técnicas diseñadas para resguardarnos de la tormenta. Es un instrumento de medición, la suma total de un saber que, contendiendo con el entorno natural, es capaz de organizar el espa¬cio y el tiempo de una sociedad. Esta capacidad geodésica de definir una unidad de tiempo y espacio para todas las acciones entra ahora en conflicto directo con las capacidades estructurales de los medios de comunicación de masas. Se confrontan así dos procedimientos. El primero es fundamentalmente material, cons¬truido por elementos físicos, paredes, umbrales y pisos, todos ellos con localización precisa. El otro es inmaterial y por tanto sus representaciones, imágenes y mensajes no comportan localiza¬ción ni estabilidad, puesto que son los vectores de una expresión momentánea, instantánea, con toda la manipulación de sentidos y la información errónea que ello presupone.El primero es arquitectónico y urbanístico en cuanto organiza y construye espacios geográficos y políticos durables. El segundo acomoda y desacomoda en forma azarosa el espacio-¬tiempo, el continuum de las sociedades.

La ciudad sobreexpuesta. (Paul Virilio)

Rusiñol marcà una línia que ara, en la perspectiva del segle XXI, ens hem d’afanyar en actualitzar i adaptar, mitjançant nous projectes i propostes innovadores, com les que s’estan plantejant al voltant del concepte dels Caus Ferrats del segle XXI com a un espai per a embrions creatius, d’acord amb l’economia del coneixement, de l’art i de la creativitat.Article amb motiu de l’Any Rusiñol. Jordid Baijet, alcalde de l’Ajuntament de Sitges.   

En un món on cada cop és més gran la tendència a l’individualisme, en un Sitges que està creixent i on són molts els que s’estrenen en la seva condició de sitgetans, és cada vegada més important i més reconfortant que existeixin espais com les Cases Noves, barris vius i viscuts gràcies als veïns i al seu esforç per mantenir el sentit de comunitat.

Perquè un barri no són només les cases, els carrers, l’arbrat, les places o els gronxadors. Tot això no és més que la carcassa, l’embolcall. I és molt important, no podem negar-ho, però no el més important. Perquè el que realment compta, el que marca la singularitat i la diferència és poder saludar-se cada dia, l’interès dels uns pels altres, les vivències compartides i la història que ens és comú.Les persones són l’ànima dels barris i dels pobles i les Cases Noves té ànima.Pregó de la Festa de Cases Noves de 2005. Jordid Baijet, alcalde de l’Ajuntament de Sitges.